dijous, 17 de gener del 2013

46. TEOLOGIA DES DELS MARGES


                  
La nostra argumentació no té volta de full. Dic nostra perquè jo, el Déu de les teves clarividències, te l’he inspirada punt per punt fins arribar a treure les entranyes a la màfia de l’Església romana i de qualsevol altra secta.
El Papa, els bisbes, els capellans, els pastors, els popes, els muslims, els aiatol·làs i tota la faramalla de predicaires, o creuen el que prediquen, i si és així són uns sàdics i perversos imbècils; o no ho creuen i es converteixen en els hipòcrites més repugnants entre totes les categories de fariseus.
Pot esdevenir que els dos exemplars s’ajuntin en sant matrimoni i, aleshores, les religions són presidides i dominades per uns curts i falsos torracollons.
Contra aquesta nissaga de monstres sagrats no s’hi pot fer res. Formen la legió dels fanàtics a l’exèrcit del cinisme que continua esclafant els dèbils. En qualsevol envestida t’hi romps les banyes baptismals de la bona fe, tot jugant-hi la darrera neurona.
La inquisició catòlica, jueva i musulmana segueix més agressiva que mai. El canvi de mètodes i formes tan sols ha aconseguit una nova virulència.
Entre nosaltres, l’exemple més clamorós el trobam en la història de l’assalt i destrucció de la Teologia de l’Alliberament.
Hom només pot salvar-se d’eixa riuada de merda aferrant-se als jocs dels marges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada