Formigueua
meva, acompanya’m amb la meva immensa alegria. S'ha estavellat un dogma.
Al·leluia! Cada dogma que s'esbandeix allibera els meus turmells d'una cadena.
Una de les mils amb què els homes heu travat les meves passes. Parl per mi, per
la natura, la meva esposa, i per tots els altres déus.
Però avui la meva joia gaudeix d'una exultació
especial perquè el dogma que s'ha trencat pertanyia a la ciència. Els dogmes
religiosos, malgrat que per ells l'home mori i mati, se situen a l'imaginari de
les creences, mentre que la fe matemàtica es fonamenta sobre proves empíriques.
Un fotim de neutrí, guanyant en velocitat a la
llum, ha posat en solfa la inamovible
teoria de la relativitat. Einstein, pare celestial de la ciència moderna, ha
baixat del seu soli. Avui en dia ni els Papes de la física són infal·libles.
Els científics han rebut la bona nova amb calma i
prudència. El fanatisme ha estat expulsat dels laboratoris. Dels assenyats
comentaris voldria compartir el de Dario Auterio que diu: "La ciència
avança enderrocant els paradigmes establerts".
És
el moment de paladejar la sentència que et vaig inspirar a
"Camada": "Amb les
heretgies d'avui es construiran els dogmes de demà. Però els lliures clamam:
amb les heretgies de demà hem d'alçar un futur sense dogmes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada