Als
disset anys, quan creies que jo era un Ens real, diferent i diferenciat dels
teus sentiments, dedicares un estiu a estudiar els exercicis espirituals de
sant Ignasi. El treball aconseguí un premi al certament "científic i
literari" del Seminari.
Aprengueres que per transformar els cervellets dels
Xaviers de torn, el fundador de la
Companyia els sotmetia a una pressió reflexiva de trenta
dies. Cada jornada de retir complet només tocava un tema de meditació sobre el
qual tornava insistir en iterades contemplacions. Admir i aplic la pedagogia
ignasiana. Per això, seguesc blasmant
els dogmes.
Quan pronuncii la paraula dogma em singla un
esgarrifós ofegor, talment com si m'emparedassin entre dues parets mestres. Les certeses
ofeguen la veritat.
He vist com el teu germà femeter, el teòleg
Mesquida, t'ha confiat un dels seus massissos evangelis. Estaca't ignasianament
a l'apartat del poder quan explica que el dogmatisme neix dins l'Església amb
les ànsies de domini i la renúncia de les llibertats. Massa bé sap
l'acaparadora de tots els poders que per esclavitzar l'home li has d'estrènyer
els dos caps -la ment i el sexe- fins esdevenir un sanat mental.
Al temps de la Inquisició ja us haurien cremat a la plaça dels heretges.
Has renunciat als meus dogmes. Quan penses
desferrar-te de les teves dogmàtiques seguretats?
Que en pots dir o escriure res, Jaume, sobre aquest col·lectiu cada cop més nombrós de capellans i frares i monges secularitzats? Pots comptar amb aquest espai per dir-hi la teva, sempre que vulguis. Cil Buele
ResponElimina