No existeix en el món millor moment per invocar-me.
El teu sospir guardava sabor
d'agraïment, de plenitud, de gràcia. Estrenaves l'èxtasi. Cada culminació de
l'eretisme és talment com si fos la primera vegada. Perdona'm, fidel amanuense
meu, la recerca de mots freds per referir-me a l'orgasme. La meva tàctica
obeeix a l'imperatiu de no voler trencar la més digna i divina coronació del
plaer de l'home amb termes vulgars.
No he acudit a la teva crida perquè ja hi era. Jo
som l'orgasme.
Benaurats els animalons humans que justifiquen llur
existència només per l'espipellada furtiva a la meva naturalesa. La meva
essència és plaer. Maleïts per a sempre els monstres que escupen el gargall de
les seves impotències a la sagrada copa de la fruïció suprema de la bestiola
humana. L'existència de l'infern es justificaria per sepultar-hi els castradors
de l'home.
A cada orgasme no deixis d'invocar-me. Així, quan
el cor et falli, el teu amant podrà testificar davant els jutges, que són tots
els tafaners quan ocorre una mort sobtada, que morires com un sant amb el meu
nom als llavis.
Don com a paraula meva la teva sentència: "Si
l'orgasme duràs una hora us explicaria com és l'eternitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada