151. ENHORABONA PER LA NOVA ICONA

Feia temps que no et contemplava aglapit per la lectura. Et va costar entrar a “El sueño del celta". Les repugnàncies envers el feixisme anticatalà de Vargas Llosa, juntament amb la fumassa de la concessió del premi Nobel,  et barrava el delit. Però el record de l'enrampada de “La ciudad y los perros", que xarrupares a la barriada piurana de "La casa Verde", rompé la barrera dels fàstics. L'anunci de l'homosexualitat del personatge endolcí l'engospada.

L'amor ha guanyat jugant en camp contrari. No sé si Vargas Llosa ha salvat, tot canonitzant-lo, l'heroi de la independència irlandesa o si sant Roger Casement ha redimit l'escriptor arequipeny de la seva imbecil·litat feixista. Tu, bestiola  enamoradissa, has quedat prendat del màrtir anticolonialista fins al punt de sentir-t'hi plenament identificat. Has descobert una nova icona. El referent més complet de la teva vida. Ara signaries amb sang  poder seguir les passes d'aquest ídol novell. Malgrat la mania de la teva poquedat, jo, el déu dels dubtes i les contradiccions, us contempl com a germanets bessons: idealistes, lluitadors, masoquistes, enamorats dels negres i dels bells exemplars de minotaures. Em complau el vostre agnosticisme sedegós d'un déu diametralment oposat al monstre que ha creat el poder.

Un cop més el meu col·lega, el déu de la història, ha fet justícia.