Déu maternal, tu que aconseguires
fer-te un niu dins la tendresa de l'infant irlandès, orfe de pare, mare i
pàtria, guia les meves paraules.
Sant Roger Casement, enfortiu la
meva debilitat amb el vostre coratge. Concediu-me caparrudesa per denunciar les
injustícies dels explotadors, tot encarnant-me dins la pell dels destrossats.
Valentia per proclamar el nom i llinatges dels assassins. Audàcia per seguir
somniant amb la utopia d'un poble català lliure i unit.
Honorable sir, jo també m'he
vilipendiat, íntimament i pública, per mor del meu mode singular d'estimar. Al
tombant de la vida m'he reconciliat amb la meva aimada concupiscència. El tipus
d'home que em reviscola, encara, les meves somortes potències és el mateix que
us enrampava les agonies del Congo. Concediu-me la gràcia d'un negre fort,
esvelt i ben dotat.
El vostre encisat hagiògraf -tan
mascle, ell!- acceptaria de bon gust la
mateixa paga.
I a l'hora de la mort, en lloc d'un
beatífic capellà catòlic, feis que em consoli
el jove ajudant del botxí. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada