El contamots ens tallà la comunicació en el moment més dolç de la conversa.
Tanmateix, vaig seguir divertint-me
aplicant el teu lema. Vaig dedicar el primer honor al sagrament de la rentada
de peus. Les dames litúrgiques -totes fines, elles- li diuen lavatori. El gest del mestre restava
ben patent. El senyor rentà els peus als seus súbdits. El primer ha de ser el
darrer. I al revés. Aquesta seria una de les actituds bàsiques de l'home nou.Llavors vaig seguir papallonejant per tots els terrenys. T'evit les premisses i pas directe a les conclusions.
Els pares aprendran a ser bons pares
-l'ofici més difícil de la terra- quan
escoltin els seus fills. Els mestres esdevindran bons educadors quan aprenguin
dels alumnes. Els tècnics de les ferides humanes, tals com psicòlegs,
treballadors socials, metges, monitors i altres plenipotenciaris, guariran les
nafres dels desgraciats quan es fiquin dins la pell dels miserables. Els
tribunals començaran a repartir justícia
quan els jutges es deixin interpel·lar pels condemnats. Així, en els casos dels psicòpates,
restituirien la pena de mort.
Fins i tot el teu lema resulta
operatiu quan, en un atac de fantasia, s'aplica al rics: miserables rics!
L'ésser més desemparat som jo, el
teu Déu. Sense tu no puc fer res. La meva honra està en les teves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada