Ara i aquí, per ser gai no t'aplicaran la llei
franquista de la perillositat social, però et sotmetran a les mateixes o
pitjors penes socials.
Els salvadors i els perdonavides són els nostres
botxins. Preferesc un xenòfob. Aquest
t'ataca de cara, restant més indefens que tu mateix.
La persecució, el vilipendi, sobretot el martiri,
vessunyen quelcom de gloriós. Et destrossen els qui et perdonen la vida tot
mirant-te per damunt les espatlles. En el femer dels seus furs íntims segueixen
pensant que els homosexuals som monstres contra natura, carn per forca, com
Ponç Hug.
Però l'autèntic crim és que et xopen amb aquesta
porqueria de pensaments fins a
obligar-te a fer-te perdonar la vida, a salvar-te, pel camí de l'art, de
l'escriptura o de la fama.
No et cremen, però et condemnen a la cadena
perpètua de la desconfiança en tu mateix i
en els altres. Per res m'importa que desconfiïn de mi. Me mata el recel
que em forcen a sentir jo cap a ells. Encapçalen la llista els
"armariats" de la pròpia nissaga.
Confia, germà. El teu déu és més maricó que
Cristo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada