Aquell clarivident fisicista es
negava a combregar perquè no volia ser un antropòfag menjant el cos de
Crist. Com tampoc no volia convertir-se
en vampir bevent la sang del Bon Jesús.
Tot jugant-hi el prestigi d'encantador
de serpents davant els pares desesperats, se t'ocorregué la paraula màgica: tot
s'ha d'entendre al revés.
Trepitjares els decrets del Concili
de Trento esmicolant la transsubstanciació, però convenceres el petit heretge. No és el pa que
es torna carn. Tot al contrari, és el cos el que esdevé pa. El pa de Déu. El pa
dels cristians. La mateixa transsubstanciació s'opera amb la sang i el vi. El
somni dels defensor dels infants era fer desaparèixer la sang de la terra. La
sang de la guerra, la sang del rancor, de l'enveja, de la ràbia, tot
convertint-la en vi d'alegria.
Infantó meu, perd la por. Aplica el
teu lema a tot i a tots. Descobriràs que no som jo que t'he de protegir,
ajudar, consolar. Al revés. Tu ho has de fer amb mi, el teu Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada