dimecres, 8 de maig del 2013

153. PER LES RUTES DE GOYTISOLO I GAI


En el desballestat  autocar que et portava d'Essaouira a Marràqueix et submergires en “El coto vedado", de Joan Goytisolo, amb els cinc sentits.
La història sortia del llibre per estendre's pel panorama. L'ensumaves, la palpaves, l'escoltaves, la veies i la paladejaves. A la mítica ciutat marroquí t'hi esperava l'amic Abdel·lasis. Aquest déu de banús fou la gran troballa del nostre primer viatge, amb Abdel·la -el moro de la família-,  al paradís de les curolles.  Després d'anys de munífics girs postals, interromperes el lligams amb el referent dels teus somnis. Al braser de les cabòries resta el foc colgat d'una retrobada.
Tanmateix, el venturós encontre es va sotmetre al teu avès sexual, on la il·lusió de l'abans i la nostàlgia del després superen la realització del present. Has abolit  la condemna del pecat, però et segueix turmentant l'hàbit de la cosa furtiva  i la bulímia sexual. Però les teves fornicacions es malbaraten sobretot per l'obsessió de la satisfacció de l'altre. De forma especial t'obsedeix la compensació econòmica. Aquest desesper teu per pagar els favors -sobretot els eròtics-te tuda la fruïció.
Malgrat tanta mancança, Joan Goytisolo i Gai t'escalfà la libido per aquell memorable encontre.
Pagarem el garriguer del vedat  amb un acudit.  S'estimà més ser-ho que fer sa mare mentidera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada