En comptes de treure'm de sobre una
disfressa, m'he escorxat l'ànima. El gest que la gent defineix com a
"penjar els hàbits" ha esdevingut una tragèdia íntima. Crèdul poeta,
somniava que com a serpent de desert em desprendria de la vella pellerofa mentre estrenava una pell
nova. Seguint un mal costum meu, vaig voler efectuar l'operació damunt la
balconada de la plaça on ja havia representat altres atrevides despullades.
Però no és el mateix trobar-te nu que sentir-te escorxat davant la gelor del
poble. Tot el meu cos tremola esgarrifances.
De quina forma el teu nom
m'encalentia, cony de Déu! De quina forma havia arribat a creure i a viure el
paper de la comèdia! De quina forma port gravada a foc la tamborada d'Encís de
Minyonia: "Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà". Cada un
dels tres trets els visc de la meva singular manera.
Ara sé
que divorciar-se és com escorxar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada