El tresor de saviesa i reflexió es presenta embolcallat
en la forma propera i amical de dietari. Un dietari que vessunya tendresa,
ironia, coratge. Més de quatre-centes pàgines farcides de cites i sentències
d'un pelegrí que creu, espera i estima, convençut que "l'horitzó el
feim caminant, indignats i compromesos".
El vaig llegint a espipellades, tot obrint el
llibre a l'atzar.
Avui, el teòleg moralista, ens ha apropat a Carles
Monguillod, un exponent de "l'actual manera de pensar".
Partidaris com som dels subterfugis elegants, ens ha ferit la definició lapidària:
"Sóc ateu, perquè un agnòstic és un ateu covard".
Venerat condeixeble, només ens puny un interrogant.
Com pots escriure al llarg de sis anys (de 2005 a 2011) gairebé cada
dia de tu mateix sense amollar ni una sola insinuació sobre el teu sexe? Ets un
àngel, un asexuat, un reprimit? Et refugies dins cap armari? Guardes cartes
amagades? La quimioteràpia, t'ha santificat?
Respectam la teva intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada