literàries. L'analogia de la sal és un de tants exemples: "Heu de ser la sal de la terra".
M'agrada, atrevit predicaire, la teva exegesi pràctica.
Avui toca redacció. Jo
callaré, per tant. Quan acabis, presentem l'escrit i t'hi estamparé el meu vistiplau.
"La primera passa de la bona sal és que es mescli amb
els aliments. A l'església,
gràcies a Déu, no li manca la sal, però el
gran problema és
que la guarda dins el
salers. No la barreja amb els cuinats. Els salers són els convents, les congregacions, les parròquies,
els grups... Mentrestant,
els doctors de la llei denuncien que al
món li falta sabor.
La
segona condició rau en què la sal, mesclada dins les
casolanes olles, no ha de fer grumolls. Res repugna més
que trobar un terrós de sal dins el plat. La sal s'ha de fondre. Ha de desaparèixer. Només ha de restar el
gust. Un gust bàsic, però
discret. El menjar massa salat és pitjor que el fat. EIs
cristians han de donar un sabor especial, inconfusible. Gust d'Evangeli".
Imagina't, escapoló de profeta, un calderó on
fondre el Vaticà.
Només es pot
aconseguir amb brou de món i foc d'infern, atiat pels fundadors dels salers.
aconseguir amb brou de món i foc d'infern, atiat pels fundadors dels salers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada