Un
procés de nissagues, cultures i savieses
culminà el coronament d'un geni: Sigmund Freud. Aquest agosarat psiquiatre
aguaità a l'abisme del subconscient, tot inventant l'escala per arribar-hi, com
és la psicoanàlisi. Cal considerar-lo el pare de l'home modern. Jo,
l'esbandidor de misteris, vaig guiar les seves passes, àdhuc quan s'arriscava
pels viaranys morbosos del sexe omnipresent. En correspondència, ell em guarí el meu
complex de culpa. Sé que no he creat els monstres ni els sants. Som innocent.
El secret de les conductes de la fera humana es troba al pou de la seva
personalitat.
Per
lliurar als profans les seves troballes acudí a l'aplicació dels mites
grecs. Amb el complex d'Èdip i d'Electra aclarí les atraccions verticals dels
fills cap als seus progenitors.
Pel fet de ser jueu no volgué entrar
a la dissecció dels mites de la Bíblia. Quina llàstima! Un israelita salva la
pell abans que les conviccions Eixos
apòlegs sagrats il·luminen les relacions horitzontals dels llops comunitaris.
Ara, els Caïms de torn maten els seus germans Abels per puta enveja. Avui, els
Jacobs segueixen despullant els seus germans bessons de llur herència. En
aquests temps de deserts, el poble només adora els vedells d'or.
Preguem Freud, malgrat no sigui
màrtir dels nazis, que un savi ateu escodrinyi tot el que ell callà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada