La comunicació no era notícia ja que
es repeteix en gairebé un setanta per cent dels casos. La simpàtica joveneta
t'ha etzibat amb força ironia: "Vós casareu la meva cosina, però se separà al cap de poc
temps".
La genètica paterna ha ordit prompte
la resposta. "Només les aferrava amb saliva dejuna".
L'anècdota ens ha traginat a les
plàtiques de les noces del contraban de sagraments quan predicàvem que la
parella està per estrenar.
Avui -proclamàvem- posam la llavor
d'una nova família. La família et folla, però no et falla. Una mare, un pare,
uns germans, per a bé i per a mal sempre hi són. Avui engrandim la tribu. La
tribu és el gran invent al qual hem de
retornar. Hi caben tots els nostres: els
parents, els amics, els camarades, els companys, àdhuc els veïns. La tribu és
un magma elàstic que s'estira i s'estreny segons les necessitats i
circumstàncies.
Però avui, estimats colomins
enamorats, somniam amb una utopia com és
la parella. Està per estrenar. Us propòs que intenteu la gran eixida.
El camí que porta a eix cim per
conquerir és diu respecte absolut, on cadascú pugui ser ell mateix, i tendresa
a balquena, on un bes dissolgui els entrellats.
"Una mare, un pare, uns germans, per a bé i per a mal sempre hi són." Parla per tu, Jaume, parla per tu...
ResponEliminaEl concepte de família que postules és el de Ferzan Özpetek a La fata ignorante (2001). Una família feta d'amics que s'avenen per a conviure o aveïnar-se; independentment de la progenitura i el parentiu sanguini. Una pellícula d'aufils amb una trama argumental que als gonadistes, doners o baroners, us deurà agradar.
Les tribus aplegaven d'una vintena, mínim, a una quarantena, màxim, d'hòmens (adults). Al nombre màxim s'hi podia atènyer en proporció inversa al nombre de naixements i de quants nadons i nens sobrevisquessin a la infància; i en tot depenent del medi, és clar. Més poca gent era insuficient; i gaire més gent no era viable pel que fa a l'equilibri entre territori de caça animal i vegetal, o conreu (mesolític), i població a alimentar. A més a més, com més gent més s'exposaven als mals de societat que tots coneixem.
Són de quatre a sis el màxim de gamois d'una colla d'amics entre tots els quals, d'un a un, hi hagi la mateixa (màxima) intimitat possible; també la física, si escau. i alhora que tothom gaudeixi del mateix protagonisme en el grup, cadascú amb el seu caràcter, sense caps de colla -diferent això del reconeixement a la virtut o veterania d'un en tal àmbit de coneixement o experiència; per la qual cosa se li atorga doncs una preeminència. Per exemple, qui sap cuinar, prerentment cuina ell o dóna les instruccions. Més de quatre o sis companys és més difícil, tendent a impossible, que tots siguin igual d'amics amb cadascú i tothom; i que no s'hi congriïn companyies preferents. Precisament un home, ara pres tot sol, pot menar un màxim de quatre o sis amistats diferents; que siguin, però, totes ben bé íntimes i de companyia prou freqüent.
Per dir un cas del que dèiem abans, gràcies a internet ha començat una mínima publicitat, via xarxes socials, de l'existència i bondat de casaments de tres membres. Que evidentment volen que se'ls reconegui legalment, com a parelles de fet o matrimonis.
La foto d'avui està bé.
"El camí que porta a eix cim per conquerir és diu respecte absolut, on cadascú pugui ser ell mateix, i tendresa a balquena, on un bes dissolgui els entrellats."
ResponEliminaVols dir que hi ha cap més manera d'intimar amb un home que no sigui gràcies al regal de compartir amb ella la sinceritat amb un mateix?
El llenguatge 'respecte absolut' s'avé més a un context de companys de feina, de veïns o parents de família contingents. No ho sé veure dit entre amics; en una estmació incontingent.
"somniam amb una utopia com és la parella. Està per estrenar. Us propòs que intenteu la gran eixida."
si ara feia re per eixir camí de la meva utopia, cauria al mar que hi ha entremig; i tenint en compte que no sé nedar, sinó a la piscina i a una braçada de la paret,... En compto que la cosa romandrà essent un somni d'insomni, una tendresa per estrenar, un bes dissolt.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina"respecte absolut [...] No ho sé veure dit entre amics; en una estimació incontingent."
EliminaEm faig al càrrec que amb dues-centes vint paraules no hi ha prou espai de maniobra per a corregir la impressió que puguin fer certes paraules; segons quins siguin els antecedents en l'experiència de cada u.
És també el cas de la clàusula "que cadascú pugui ser ell mateix". i és per això que, en forma d'interrogant retòric, abans havia fet un matís. Mercès.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFragment de Deixem-nos ser, cançó original de Lluís Planas (Cardedeu, 196?) de primers anys dos-mil; en la meva versió de lletra, que en aquesta tria només li manlleva la frase del títol. Una estrofa (nov'2018) i les tornades (juny'2008) del final:
ResponElimina"[...]
si hi vols lluitar, deixa'm-hi estar;
que vull ser amb tu quan siguis tu.
Dóna'm-ho tot: sigues com ets.
[...]
i ara deixem-nos ser, deixem-nos ser.
Ara i aquí, sigues com ets.
Sigues com ets si et plau amb mi.
Sigues com ets, sigues com ets.
Ara i aquí, sigues-ho amb mi.
Dóna'ns-ho tot, com ara a mi.
Sigues com ets si et plau amb mi.
Sigues com ets ... ... si et plau."
-jordi isant