dijous, 16 de maig del 2013

161. TOTS SOM PROSTITUTS

Quan te toquen els bemolls, molt honorable apòstata, reacciones de forma irracional, talment com fan els teus antics jerarques. La teva remugadora protesta per la meva proclama a favor de la prostitució com a treball legal i degudament remunerat, m'obliga a retornar al tema.
En aquest món -l'altre és un bordell per a fantasmes- tots, absolutament tots,  exercim de prostituts. Tots venem part del nostre cos.  Els obrers treballen amb les mans. El futbolistes amb els peus. Els psicòlegs amb la llengua. Els àrbitres amb els ulls. Els músics amb les orelles. Els perfumaires amb el nas... I tots ells miren de treure bona tallada del seu ofici.
Totes les institucions, àdhuc les més sagrades, es converteixen en fonts de prostitució. L'Església, la santa bagassa com la batejà sant Jeroni, prostitueix l'Evangeli. Les clíniques privades prostitueixen la salut. Els col·legis elitistes prostitueixen l'educació. Les ONGs prostitueixen els pobres. La monarquia prostitueix la democràcia.
Tanmateix, l'última raó de les relacions laborals és el lucre. Tots els professionals, tots, àdhuc els més sagrats, treuen el suc, tot prostituint-lo, a l’art que exerceixen. Tots viuen com déu de llur ofici.
Deixem-nos d'enrevolteries i confessem -tants d'anys d'anar de mascles junts m'has empeltat la jeia- que per un enravenat pardal de negre donaríem fortuna i honra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada