En aquest món -l'altre és un bordell
per a fantasmes- tots, absolutament tots,
exercim de prostituts. Tots venem part del nostre cos. Els obrers treballen amb les mans. El futbolistes
amb els peus. Els psicòlegs amb la llengua. Els àrbitres amb els ulls. Els
músics amb les orelles. Els perfumaires amb el nas... I tots ells miren de
treure bona tallada del seu ofici.
Totes les institucions, àdhuc les
més sagrades, es converteixen en fonts de prostitució. L'Església, la santa
bagassa com la batejà sant Jeroni, prostitueix l'Evangeli. Les clíniques
privades prostitueixen la salut. Els col·legis elitistes prostitueixen
l'educació. Les ONGs prostitueixen els pobres. La monarquia prostitueix la democràcia.
Tanmateix, l'última raó de les
relacions laborals és el lucre. Tots els professionals, tots, àdhuc els més
sagrats, treuen el suc, tot prostituint-lo, a l’art que exerceixen. Tots viuen
com déu de llur ofici.
Deixem-nos d'enrevolteries i confessem
-tants d'anys d'anar de mascles junts m'has empeltat la jeia- que per un
enravenat pardal de negre donaríem fortuna i honra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada