dijous, 9 de maig de 2013

154. L'ALLIBERAMENT PER LA NUESA

Aquest cap de setmana he pogut fruir, per mor de la meva ubiqüitat, de dos esdeveniments esperançadors. A cada un d'ells la nuesa del cos jugava un paper definitiu de cara a l'alliberament de les pors ancestrals.
Per una banda, el meu agosarat profeta dels cossos despullats, Spencer Tunick, s'ha atrevit a muntar el seu escenari a una platja israeliana de la mar Morta. Per una altra banda, per cinquè any consecutiu, la gent jove de Bunyola s'espolsava les timideses desfilant amb poquíssima roba pels carrers de la vila.
El fenomen que es produeix entorn dels muntatges del fotògraf americà és d'un impacte brutal: per tot arreu la gent es mostra disposada a alçar un clam de llibertat.
Al poble de muntanya, aquesta necessitat de rompre fermalls es manifesta amb un to lúdic. Tanmateix, l'efecte va per l'atreviment de trencar tot tipus d'inhibicions personals i socials.
Comprenc que et moris d'enveja de prendre part en aquestes missions salvadores. Però no consentiré que hi participis ja que quedaries borni de mirar de coa d'ull  els sexes dels homes tot calculant la grossària a l'hora de la deixondida.
Et ben assegur que el dia que un Spencer Tunick ompli de cossos despullats sant Pere de Roma o la Kaaba de la Meca la humanitat començarà a ser lliure.

 

3 comentaris:

  1. "Que comprens que em mori d'enveja de prendre part en el poema Només volia un cos? Però el teu deumeu bo no ho consentirà, ja que quedaries borni de tan voler fugir la vista d'uns ulls de foc; els de l'om que a la riba del llibre t'espera."

    de Dinovena prosa, any dinou (emprenyat amb causa), de Jordi Isant; en primera versió del fragment. Que és tal com era abans de trasbalsar-lo a la prosa.

    ResponElimina