Any
1974. Te trobaves immers dins la disbauxa gloriosa dels inicis del moviment
marginal. Treballaves de bugader a un hotel de la Platja de Ciutat.
Presumies de capellà obrer. Els cans del desig vagaven pels
vedats de la nit. Heretge de pensament, paraula i obra, encomanaves a sant Che les
teves ínfules de guerriller amb Bandera Roja. T'alliberaves
de I'entrada al manicomi tot convertint en poemes els teus provocatius
atreviments.
Em
plau que en eix testament que escrius sota la meva inspiració hi figuri el sonet
de I'empatia.
Es
publicà a "Nu”, I'any 1975 i es reproduí
el 1992 a “Inventari d'oratges”. Resem-Io junts.
Vull
sentir tota mena de desig
que
la set de matar crida la sang
cap a
l'avenc calent d'una altra sang.
Vull
sentir el desig de tots els crims.
Que
la fam de robar clogui la nit
dins
les presons obscures de les mans.
Vull
sentir el desig de tots els mals
que l'instint
d'estimar posi en perill
l'ordre
de la natura i de la fama.
Tan
sols així no em semblarà mentida
quan
proclami que estim els pederastes,
els lladres,
els botxins, els
homicides,
perquè
tots ells em guanyen en coratge
de
convertir en vida els seus possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada