El diploma aferrat amb esparadrap al
pont de la intempèrie, xiscla als legals
vianants com defensàrem la tesi llibertària amb notes altes. El títol marginal
de maleïts certifica que hem complit els nostres deures més enllà de les
postures obligades.
Ja no calen excuses. S'han esbandit
els armaris i la cruel coherència ens barra qualsevol fuita.
Ha arribat l'hora d’abraonar el
nostre desafiament, tot capficant-nos a les fondalades del gran silenci.
Tu i jo tots sols. Lliures. Però més
que mai a lloure. Talment poltres desbocats a l'alba. Les someres velles i
coixes també tenim dret a somniar, encara.
Com a bon trinitari albir, només,
tres possibles sortides al nostre escàndol.
Deixar-nos encabestrar altra volta.
Sobren cadenes, baules, amos i excuses. Cada dos pams hi ha un embaucador que
ven el fum d'una bona causa.
Suïcidar-nos. Ens fondríem,
abraçats, com els rebels que la inquisició
llançava al fogueró dels heretges. Els suïcides gaudim d'un avantatge:
mai no ens canonitzaran com a màrtirs.
Però jo sé que tindràs el bon gust
d'engospar la tercera sortida: deixar que el cos comandi. S'ho ha guanyat a
pols. Té dret a la venjança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada