140. L'ENSUMADA INFAL·LIBLE

El regal més important que vaig fer, com a déu dels mamífers, als vostres cossos    foren els cinc sentits. Cal resar la mitja desena de genollons: la vista, l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte.

Estic molt queixós dels humans perquè, en lloc de conservar i perfeccionar aquestes meravelles de la meva concubina predilecta, com és la natura, les heu anat tudant.  Heu relegat a les facultats de la ment els oficis sagrats dels sentits. Qualsevol cabritel·lo de muntanya us pren avantatge a l'hora de l'espavilada del cos. Les ulleres i els audiòfons són el reconeixement de la vostra mancança.

Et consider una excepció. Enhorabona. Malgrat tantes escaldades repressives t'has mantingut sensorial, àdhuc sensual.

Al contrari de la majoria de les bestioles humanes, tu has lluitat per conservar el més devaluat dels cinc sentits com és l'olfacte. Aquell animaló de pleta que fores a la minyonia segueix, baix mà, imposant el seu ròssec de terra.

En els viatges al fons de la misèria, el sentit que més et fa patir és l'olfacte. Per afegitó, sembla que la ferum de la tinya resta aferrada a la pell. No hi valen banys ni desodorants.

Però et manca recuperar l'ofici cabdal del l'olfacte: furetejar la casta d'animal que s'atansa. Segueix el meu rastre. Els creients serven l'ensumada car creuen per nassos.