Set segles
de sang catalana t’han legat uns ullons d’ametlla petita, però clars, vius i bells. Amb molta de raó t’has
sentit orgullós dels teus ulls. Has viscut des del balcó de la mirada, fitera,
directa, amb un punt provocatiu de desvergonyiment. Mai no has baixat els ulls
ni davant res ni davant ningú.
La deu de
les llàgrimes, fàcils i sinceres, te’ls ha netejat de busques i pols.
Has fruït contemplant les belleses del món i
escodrinyant els misteris de la fauna humana. La teva sensualitat,
desenfrenada, ha coronat el gust a la contemplació dels cossos que li
deixondien la luxúria. Ara més que mai l’enrampada et neix en l’atreviment de
la mirada.
Però els
ulls t’han brindat els plaers més al·lucinants quan els has aclucat. Quan has fitat
els cossos i els panorames des de la imaginació. Atorg matrícula d’honor a la
vista dels teus somnis.
La fe només
es pot mantenir ulls clucs, ja se sap. Els poders religiosos m`han convertit en
pastor d’una guarda de cecs.
Cagadubtes,
mantén l’esglai de l’abisme amb els ulls ben oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada