La
gent de seny col·loca el diàleg respectuós a la base de qualsevol convivència.
Cal mantenir l'entesa amb cada un dels membres del nostre cos.
Amb eixa nova tramesa culminarem
l'acció de gràcies corporal. Hem exclòs
els òrgans que són el fonaments dels sentits, els ulls, les orelles, el
nas, la boca i les mans, perquè ja gaudeixen de capítol propi en aquest
testament.
Delicats pulmons nostres, més que
gràcies us hem d'ofrenar mil peticions de perdó. A la vostra daurada minyonia
us férem la il·lusió de ser pulmons de salvatgina, vivint a lloure sense llodrigueres
ni gàbies. Us pagam a preu de claustrofòbia, cada cop més rabiüda, la nostra
traïció. Una alenada fonda compensa totes les limitacions.
Gràcies, coret nostre, per
despullar-te dels simbolismes amatoris i convertir-te en la bomba propulsora de
la sang. Us prometem, sagrat cor nostre, de fatigar-te el menys possible. A
canvi atorgau-nos una mort dolça tot constituint-vos en la causa de la fallida.
Acabam amb l'adoració profunda de
l'amo i senyor de tots els òrgans, del centre vital del cos i de l'esperit: el
cervell. Sagrades neurones, tresor i misteri de la nostra existència, us
beneïm, us adoram, us donam gràcies per la vostra immensa potència. Vós, sagrat
encèfal, sou l'únic déu, l'únic sant, l'únic altíssim senyor nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada