Amb aquestes solfes enganyes els
tapats. A mi, però, el banyarriquer de la teva sinceritat, no m'encatives. Jo
t'escorx cada tarda, recorda-ho. Sé el que congries, talment ronya, entre pell
i cuiro.
No pateixes d'enveja, no. Però en el
teixit del teu ordit més pregon guardes un anhel secret de ser triomfador. Al
teatre de la vida t'ha tocat el paper d'antagonista, però el teu jo
contradictori deleja ser l'heroi de totes les comèdies. Confessar-se pecador
enalteix; concretar els pecats humilia. Facem junts l'examen de consciència.
Rebutges el Projecte Home perquè
t'agradaria ser-ne el protagonista, tot fent reverències davant la reina.
Blasmes la jerarquia catòlica, però besaries el cul al Papa perquè et fes
bisbe. Per ser candidat al premi Nobel de literatura vestiries la camisa de
falangista d'en Cela. Per muntar la multinacional de Vicenç Ferrer
tranquil·litzaries la consciència dels lladres capitalistes. Per ser venerat
com la mare Teresa de Calcuta armaries l'espectacle de l'agonia dels
sidosos. Per ser el meu amic i amat
deixes que t’escorxi la fe cada tarda.
Benvolgut, em poso en contacte amb vostè perquè em seria de molta ajuda poder parlar amb vostè sobre els anys de la transició. Estic immers en la meva tesi doctoral sobre aquells anys i voldria parlar-ne amb vostè, sobretot del tema dels aturats. Si vostè i ve a bé, aquí té el meu correu: pj_garci@yahoo.es
ResponEliminaMoltes gràcies.
Pere J. Garcia
"No tenc res a perdre. Els qui compartim aquesta condició formam una legió." + "En aquest estadi de la nuesa absoluta ens hi trobam només una petita guarda de folls" = ?!?
ResponElimina"Amb aquestes solfes enganyes els tapats. A mi, però, el banyarriquer de la teva sinceritat, no m'encatives. Jo t'escorx cada tarda, recorda-ho. Sé el que congries, talment ronya, entre pell i cuiro." "en el teixit del teu ordit més pregon guardes un anhel secret de ser triomfador." "Confessar-se pecador enalteix; concretar els pecats humilia."
Vols dir que no és pas aquest precisament el discurs de l'engany? De l'engany als qui et llegim, és clar. Ací dalt mateix, una consulta de fa cinc anys i mig, sense contestar. No és la primera que en trobo; no serà tampoc l'última.
Els qui no sols t'hem llegit quan passes bugada de roba blanca, sinó també quan treballes de *marginaler, no t'hi sabem veure de subestimat. Personalment, hi veig un personatge literari més; a l'estil d'aquella novella d'Agata Christi, que al final l'assassí és el narrador. N'Agata no hauria sabut matar un rantell que no ho descobrissin amb proves irrefutables.
El pallarès Pep Coll escria que un home despullat no té res a fer amb ell mateix quan va vestit; talment fossin dos hòmens diferents. Tanmateix, l'escriptor que s'expressa en un gènere íntim pot no tenir, i en aquest cas a fe de deú que no en té, cap semblança amb l'home que serà en un altre gènere o fora l'escriptori.
"Per ser el meu amic i amat deixes que t’escorxi la fe cada tarda." = "Si vols ser un lector més que m'estima, has de deixar que t'ho escorxi a cada lectura."
Saps què congrio entre el full i els ulls; quin secret anhel s'hi nodreix. Vés escorxant, n'hi ha per estona.
on he escrit "una consulta de fa cinc anys i mig" ha de dir "una consulta del mateix dia de publicar-se l'apunt, fa cinc anys i mig"
Eliminai on he accentuat 'deú', calia fer 'déu'.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer a illustrar la idea d'abans -i d'abans de la darrera relliscada al mal que em sé jo- cito del mateix Jaume:
ResponElimina"A voltes, quan el masoquisme em cingla les espatlles deixant-me tota l'esquena talment guaret de vinya per sembrar-hi totes les culpabilitzacions i impotències, pens que les lleis de Mendel m'han fet una mala passada heretant la neurosi de ma mare i la resignació de perdedor de mon pare.
Sé que no és aixi. Mentre jugui, com ho procur, a ser Santandreu la majoria dels dies i Sureda quan crema del verd, lluny de deixar-me menjar sopes damunt el cap podré compartir-les -les tendreses i les sopes- amb tots aquells qui no vulguin banyar-me el nas de saliva." (Encís de minyonia, pàg.30-31; 2a.ed.)
Perquè l'escriptura intimista, altrament dit, la part personal de qualsevol cosa que hom escrigui, ens permet d'entrar a la cambra dels secrets, si bé a les fosques i manfermats. Intuïm, destriem ombres, olorem el que l'escriptor ens atansa nu d'ell (o el que l'escriptor nu ens atansa d'ell, que tot és u). Sentim el que ens n'ha de dir; i parem ment adés a les moxiaines, ara a les deixuplines que ens deixi sentir. Tanmateix, quan s'acaba el joc i s'encenen els llums, sempre ve que ja en som fora. i pobre d'aquell per a qui no és un joc. Oi sí, pobre de mi...