dimarts, 23 d’abril de 2013

138. CONTINUACIÓ DEL PREFACI PER ALS ÒRGANS



Els prefacis culminen amb el càntic del sant, sant. Els nostres òrgans són santíssims. Gràcies, homenot meu, per prestar-me'ls. Jo visc, com tu, en ells, amb ells i per ells.
Continuem el prefaci de la nostra gratitud.
Gràcies ronyons per exercir l'emprenyatívol ofici de corrector. Sense els vostres avisos i frenades, el nostre cossarro ja hauria rebentat. Heu de reconèixer  que els vostres mètodes d’incrustar pedres a la canonada per aturar el motor són un xic bàrbars. A la darrera desembussada quirúrgica guaitàrem a l'abisme. Gràcies perquè les vostres comminacions són ara suaus i pertinents.
Si hagués de proclamar la meva gratitud als qui fan possible la vida d'una ciutat, començaria pels agents més indispensables com són els fematers. Per això, proclamam les més entendridores gràcies pel nostre clavegueram. Gràcies, anus nostre, per mantenir-nos nets sense més molèsties que uns pocs restrenyiments i altres tantes diarrees. Gràcies, cul estimat, per alliberar-nos de morenes i de pressures coitals que infal·liblement els homòfobs atribueixen als gais. En correspondència, erigim un monument al sant bidet.
Els mascles no presumeixen de pits. Al contrari, se n'avergonyeixen quan es  tornen mamelles de femella. Nosaltres, tu i jo, mamífers divins, professam un agraïment secret a la nostra sina. Gràcies, sensibilíssims mugrons per ser la clau de les nostres enrampadisses erotitzacions.

1 comentari:

  1. Ara t'escolto!

    Si com dónes entenent, ets estret o esquerp de forígol; espero que t'ho hagis sabut compensar encobeint-hi l'amabilitat d'uns llavis i una llengua. És com això del bidet, però millor. T'asseguro que molt millor.

    Pel que fa al pit i als mugrons, tota la vida que els havia tingut anestesiats; fins fa un parell d'anys que no he canviat de fesomia (de sexe prim a gras, vol dir), gràcies a déu. Ara de morb m'han crescut pits -espero que no deixin de créixer- i hi he guanyat la sensibilitat que no havia tingut mai, tant a la mamella com al mugró. Ja ho diu que el greix -si no hi ha cap assumpció de rol obès que curtcircuïti les vies aferents- augmenta la sensibilitat; a part de la bellesa, la líbido i la salut, és clar. El que no he sentit aumon, si això depèn del nombre d'adipòcits -suposo que almenys hi ajuda.

    Espero que passessis aquell any un Sant Jordi ben feliu; de correspondència biunívoca amb els elements de la segona meitat del deumeu.

    ResponElimina