Si en lloc de tornejar-te ta mare t'hagués modelat jo, com un nou Adam, t'hauria tret d'un tronc de figuera.
Sovint els ulls t'espiregen i als
caps dels dits hi crema l'ànsia d'una carícia, però la repressió celibetària et
fa avortar qualsevol solaç del tacte. Aquesta castració de mare i d'Església
t'ha convertit en un leprós. La teva pell refusa una altra pell. El teu repèl
va més enllà de la teva misogínia per estendre's a tots els cossos, àdhuc els
que t'exasperen la luxúria.
Blai Bonet va comprar la meva
compassió clamant: "Jo som els vostre ca que bava".
A voltes he estat a punt de
perdonar-te el teu terrible pecat contra el sant tacte quan t’he contemplat com
un rateret que lladra versos a la lluna.
M'entendreix la insinuació de
l'elefantet d'ivori d’ “El cos de l'estimera": "Tan sols amb una
- picardiosa - abrusadora - lasciva rasquillada - d'aquell déu de banús - vaig saber per a sempre - que tenen
sexe els àngels”.
Per alliberar-te del càncer de pell
que t'has guanyat, fica't dins un tren de l’Índia i deixa que els intocables et
premin a la llitera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada