dilluns, 22 d’abril de 2013

137. MÉS COSSARRO, ENCARA

Els lletraferits teniu mania als augmentatius i abusau sovint dels diminutius. Aprèn del millor prosista de la nostra llengua, Josep Pla, quan presenta els pròcers de la nostra pàtria amb el títol d’"Homenots". Aquest incís respon a la carussa que feres quan et vaig obligar a escriure cossarro. Tanmateix, nanet meu, est un homenot  amb un cossarro de bota cellera.
Continuem el càntic d'acció de gràcies.
Gràcies genolls per haver tornat inflexibles. Per injectar-nos la certesa que mai de mai ens agenollarem davant ningú; que ens mantindreu drets, com el capellà Poquet, a l'hora d'afusellar-nos.
Gràcies sexe per servar-nos vius, remoguts, engrescats, obsessius, enfollits, al llarg de totes les etapes de la nostra contradictòria peripècia. Tot el bé i el mal de les nostres vides emana de la vostra sagrada concupiscència. Gràcies  per conservar-nos la categoria de bestioles calentes. (Veus com no has escrit bestiotes?). Gràcies per refugiar- vos a la gorga cada cop que els poders han volgut sanar-vos. El vostre déu i el vostre amo volem morir abans de perdre l'enravenada.
Gràcies, panxota nostra, per engolir i pair tones i més tones d'histerismes i ànsies. Per consentir, a voltes a preu de còlic, les golafreries del nostre insaciable paladar. No ens avergonyim de vós, ans us resguardam, panxacontents, com un sagrari, amb conopeus de seda. 

2 comentaris:

  1. Com es conjuga aquest escrit, especialment l'últim i eufòric paràgraf amb el novè punt del decàleg del trenta-u de desembre d'aquell mateix any? Tot just poc més de vuit mesos després. O amb la "sobrecàrrega(sic) de les nostres golafres intemperàncies" de la vigília mateix? El salvaguardava, el sagrari, que no s'escapés a viure en llibertat i fer enravenar tot déu?

    No, el que fa és 'justificar-se' la fesomia grassa en tot associar-la a "histerismes i ànsies"; com qui cerca absolució d'un confessionari mèdic. Així tot quadra en els preceptes esveltistes heterodoxos: un morb és un aufil massa gras a còpia de trasbalsar el trauma vital que hi ha a la base de personalitats pro-histèriques o pro-ansioses, a l'addició al menjar; en comptes d'encarar-s'hi com deu de fer-ho un home en virtut de la seva plena maduresa. L'amputador d'estómacs Nowazaradan (my 600-lbs life) no ho hagués dit millor.

    ResponElimina