Continuem el càntic d'acció de
gràcies.
Gràcies genolls per haver tornat
inflexibles. Per injectar-nos la certesa que mai de mai ens agenollarem davant
ningú; que ens mantindreu drets, com el capellà Poquet, a l'hora
d'afusellar-nos.
Gràcies sexe per servar-nos vius,
remoguts, engrescats, obsessius, enfollits, al llarg de totes les etapes de la
nostra contradictòria peripècia. Tot el bé i el mal de les nostres vides emana
de la vostra sagrada concupiscència. Gràcies
per conservar-nos la categoria de bestioles calentes. (Veus com no has
escrit bestiotes?). Gràcies per refugiar- vos a la gorga cada cop que els
poders han volgut sanar-vos. El vostre déu i el vostre amo volem morir abans de
perdre l'enravenada.
Gràcies, panxota nostra, per engolir
i pair tones i més tones d'histerismes i ànsies. Per consentir, a voltes a preu
de còlic, les golafreries del nostre insaciable paladar. No ens avergonyim de
vós, ans us resguardam, panxacontents, com un sagrari, amb conopeus de seda.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom es conjuga aquest escrit, especialment l'últim i eufòric paràgraf amb el novè punt del decàleg del trenta-u de desembre d'aquell mateix any? Tot just poc més de vuit mesos després. O amb la "sobrecàrrega(sic) de les nostres golafres intemperàncies" de la vigília mateix? El salvaguardava, el sagrari, que no s'escapés a viure en llibertat i fer enravenar tot déu?
ResponEliminaNo, el que fa és 'justificar-se' la fesomia grassa en tot associar-la a "histerismes i ànsies"; com qui cerca absolució d'un confessionari mèdic. Així tot quadra en els preceptes esveltistes heterodoxos: un morb és un aufil massa gras a còpia de trasbalsar el trauma vital que hi ha a la base de personalitats pro-histèriques o pro-ansioses, a l'addició al menjar; en comptes d'encarar-s'hi com deu de fer-ho un home en virtut de la seva plena maduresa. L'amputador d'estómacs Nowazaradan (my 600-lbs life) no ho hagués dit millor.