T'he contemplat
amb llàstima, malaurat agnòstic, amb totes les defenses destrossades. Havies
naufragat dins la mar gran d'aquells ulls de mare moribunda. Et trobaves
indefens, despullat de tots els teus recursos, àdhuc dels literaris.
Aquella
història no et servia per a un dels teus contes malignes. Era massa innocent i
neta. Però era real i la tenies just davant la teva imbecil·litat agnòstica, tirant a atea.
Aquella garbera de dolor era de carn i os i et mirava, tremolosa, com un
quissonet apallissat, aspectant una paraula de consol.
Era el final
d'una vida absurda, increïblement injusta.
Desgraciada.
Condemnada de
minyona a un orfenat foraster de monges reprimides, passà de les brases a les
flames casant-se amb una bestia sàdica que cuità a matar-la a
pallisses mentre li feia un fill disminuït absolut. Talment un vegetal. La
fillona que li donà forces per divorciar-se i lluitar per la vida fou
atropellada per un cotxe damunt la vorera. Ara, ella agonitzava d'una metàstasi de fetge
que li encomanà un càncer de mama.
Has sucumbit a
la temptació. M'has inventat. T'has refugiat en els mites que més odies.
Fins i tot li
has parlat d'un cel on la fillona l'esperava.
Jo vaig fer el mateix el
dia que la moneia humana vessà la primera llàgrima. Vaig inventar-me.
És brutal. Ets brutal. Brutal...ment bo. Dolorosament bo i ver. Verament fort. Fortament violent. Violentament conscient. Consciència puta. Putament prostituïda. Prostituïdament vital. Vitalment didàctic. Didàcticament total. Totalment u amb Déu. Un banyarriquer!
ResponElimina