Cada
volta que te toc el tema del Galileu et faig patir. Te n'has adonat que, tip de
tants segles d'obscurantisme religiós, m'escor cap a la ciència. Per una banda,
l'evolucionisme ha demostrat que les espècies avancen per l'eliminació dels
dèbils i el triomf dels forts. Per l'altra part, Jesús predicà i practicà la
salvació de la humanitat des dels pobres, els desvalguts, els menyspreats. La
seva proclama són les Benaurances. Sé que t'angoixa trobar-te entre l'espasa de
la ciència i la paret de l'Evangeli. Renan, amb el seu "Anticrist"
t'esmicolà.
La teva saviesa empírica et confirma que els farts
només serveixen per fer rots. Ningú no
anhelaria l'aigua sense la set.
Et confii un descobriment que uneix Jesús i Darwin.
Medita'l. L'espècie avança pels forts, però els forts es mouen per una
necessitat. El cavall tenia ungles, però la urgència de córrer més veloç,
perquè les feres l'empaitaven, anà ajuntant les peülles fins a encerclar una
pota. Així, l'art és el cant d'una privació. I la fam encén les revolucions. El
món avança des del forts, però els forts es remenen des de les seves
debilitats. L'invent perfecte per arrapinyar la utopia de Jesús és empeltar els
forts de dèbils i els dèbils de forts. Els pobres no poden caminar sense el
coratge d'un profeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada