dissabte, 23 de febrer del 2013

83. EL PRIMER RESPONSABLE


Com no he de saber tos pensaments, estimat confident, si visc a la morada de ton pit? L'altre vespre vaig contemplar com t'estrenyien les dialèctiques per mor de mi. Un banyarriquer t'encarava amb aquest interrogant: sense Déu, on és la responsabilitat darrera?
Aquesta de cercar on penjar la culpa és una de les grans manies vostres. La culpa és talment la femta de la consciència. En tot lloc put. Ningú no la vol. Tanmateix, el problema no rau en defecar, sinó en no estirar la cadena quan acabes de acomplir una necessitat  tan sana.
Els homuncles, a l'hora de cercar el responsable, sempre tirau cap amunt, tot somniant una darrera i definitiva baula. Per això els déus us venen com anell al dit. El terrible dit de déu!
Jo, com a Déu, deman als infantilitzats delators que sou gairebé tots els mortals, per què no cercau el primer responsable? L'immediat. La primera anella de la cadena. Les ordres, fins i tot les de matar, quedarien en fum si no hi hagués un covard que les complís. Molt de parlar de la contaminació, però agafam el cotxe per anar a caminar.
Sempre us queda el sistema per penjar-li la culpa. El sistema comença en la marca de les teves esportives.
Tanmateix, no m'empaltareu els vostres complexos de culpabilitat.

1 comentari:

  1. Tens raó Jaume, fins i tot a les malalties se cerca la "culpa". Vaig sentir dir a un metge que si se te el fetge malalt per mor de la beguda, s'exclou el malalt de la llista de transplantaments.

    ResponElimina