La
teva supervivència, exactament com la meva, més enllà de la mort, depèn d'un
nom. La teva eternitat es reduirà a un nom.
En el desè aniversari de l'atemptat
a les Torres Bessones hem contemplat una referència d'aquesta afirmació.
Familiars i amics repassaven a la pedra commemorativa i amb els llavis
amorosits dels dits, la gravació del nom dels seus éssers desapareguts.
Si vols assegurar-te la vida
perdurable, efímer eguí de poltre, t'has de guanyar la perseverança del teu nom
a cops de ser tu mateix. Amb ganes.
Exageradament.
Concedeix matrícula d'honor a la
teva tesi que has explicat, en sermons i discursos, fent referència a la teva
cursa definitiva.
Com a poeta, arribaràs dels darrers.
Milers et passaran davant.
Com a cuiner, et classificaran amb
els ranxers de caserna.
Com a capellà, tu mateix, per
dignitat, t'has esborrat de la llista.
Com a polític, no has guanyat ni
guanyaràs mai unes eleccions.
Com a advocat dels pobres, has
perdut tots els plets, pagant sempre les costes.
Com a personatge, no passes de ser
un patètic aficionat.
Com a gai, tant sols no sembles
maricó.
Com amant, et valdria més que
t'haguessis estacat en la masturbació.
Però ningú, ni jo mateix que som Déu,
et puc arravatar la medalla d'or de ser en Jaume Santandreu i Sureda.
Necessitam, com el pa, la teva descendència!!
ResponElimina