Si
jo hagués modelat el cos de l'home l'hauria dissenyat de diferent manera de com
ho ha fet la madrastra natura. Hauria tingut present que l'animal racional és
curt i maldestre. Per això mateix hauria assenyalat un lloc per a cada funció.
Quant al sexe, per exemple, hauria traçat dos forats al cos esvelt de la dona:
un per encomanar infants i l'altre per estimar i plaure's. A més, l'ús de
l'aparell de la procreació seria dolorós, tant per al mascle com per a la
femella. Engendrar comportaria el mateix patiment que parir. Així, cada
fecundació suposaria una decisió
responsable. Tant de bo el déu de l'evolució aporti solucions com
aquesta.
Mentrestant, els savis hauran
d'accionar les neurones perquè un setanta per cent de les bèsties amorosides
ens arreglem entre iguals, sense absurdes curolles paternals ni maternals.
L'eixorquia, talment com l'esterilització forçada, comporta frustració, mentre
la gamma infinita de ser gai o lesbiana atorga totes les possibilitats
d'estimar i fruir sense posar més desgràcia al món.
Aquest canvi radical en la conducta
sexual faria justícia als milers de milions de màrtirs gais cremats en pires
homofòbiques o ofegats a les tàvegues del pànic. En aquest món feliç, el David
de Miquel Àngel presidiria el Vaticà mentre Amic i Amat seria el nou referent
místic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada