Com
t'has enfurismat, sensibilíssim ratolí de confiteria, creient que blasmava la teva fundació!
Accept la teva queixa. Et don la raó
quan afirmes que suportes la humiliació de l'autoluminiscència per tal de
realitzar la justícia històrica.
Justícia amb els teus avantpassats.
La seu de la teva organització custodiarà
el terreny sagrat de la teva nissaga. En eixa casa del Barracar, que
adquirí el teu avi matern en el segle XIX, hi ha començat i finit la vida gran
part de la teva tribu. Ta mare hi va morir, als 94 anys, a la mateixa cambra on
havia nascut i al mateix llit on parí la nostra germana petita. Ton pare deixa
d'alenar plàcidament a la boal esdevinguda biblioteca.
Justícia amb els teus fills
adoptius, els marginats. Val la teva sentència: "Som el barram postís d'un
cos que no és el meu, però sense aquesta dentadura molts de miserables haurien
mort de fam". La societat només ens tira els rossegons rostits.
Justícia amb els teus escrits. Has
estat un mal pare de les teves escriptures. No les has promocionat. No els has
donat carrera. Jo, el teu Déu, abans de fer mutis amb tu, inculcaré el verí de
la curiositat a un banyarriquer de la
literatura perquè faci justícia històrica amb els teus cadells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada