Quan
treus, irredempt condemnat a mort, l'assumpte de la teva incineració, a la
conversa de qualsevol tertúlia, tota la rotllada exclama: deixem el tema.
Tractem coses més alegres.
Posa't tranquil. Tant la teva família com els amics
ho tenen clar: per imperatiu de la teva rabiüda claustrofòbia, vols que et
cremin. No t'espanta el fet de morir. Et trasbalsa, fins a disparar-te les
alarmes de totes les angúnies, la possibilitat de despertar-te dins la fossa.
Et ben assegur que els teus compliran la teva
voluntat, però sobretot et promet que jo els obligaré a executar-la. T'ho jura
el teu déu. El déu que s'incorporà a la teva existència en el precís moment
d'engendrar-te, amalgamat amb l'espermatozou del teu pare. El déu que va nàixer
amb tu i finirà quan el teu cosarro digui basta.
A canvi de la garantia de la teva incineració, vull
que m'asseguris que les nostres cendres reposaran en pau (RIP) a la llobada de
la llimonera que plantà el nostre pare en el corral de ca nostra.
Per reblar la certesa, encomanem el sagrat
quefer al diable més excels que ha passat per Can Gazà, sant "José
Ruedas", que rep les tendreses de la seva mare adoptiva i la saladina de
la mediterrània baix la llimonera de na Morlanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada