Avui et concedesc doble ració de conversa perquè m'has picat. I no estic ofès. Massa bé saps que només m'ofens quan et negues a tu mateix. Però m'has tocat els bemolls -i això que els meus enrampen- quan m'has arrenglerat al costat dels nostres odiats predicadors. D'aquells infatuats que proposen com a models uns exemplars impossibles d'imitar. M'has retret que, un pic més, t'ha envestit el mal de cervicals de tant de mirar cap amunt.
Recorda que els signes més clamorosos de l'evolució des de les debilitats dels forts esclaten inapel·lables al teu mateix costat. El prodigi del company que es tornà cec i ara ha deixondit les seves potències amagades tot sembrant ulls a les mans, al nas, a l'oïda, als peus... és una prova evident de la nostra tesi.
Tanmateix, la intel·ligència de l'home es disparà amb el gest de la moneia coixa en llançar un coco al cap del lleopard que es trobava a punt d'aglapir-la.
Et faig avinent, malgrat que no t'agradi gens parlar-ne, que els motors de la humanitat, dins tots els camps, sovint han estat els de la teva nissaga, els homosexuals. Els maleïts i condemnats gais de merda. Si no t'haguessis fet fort en la "desviació antinatural" ara mateix resaries laudes, transvestit de canonge, al cementiri de la Seu.
Et faig avinent, malgrat que no t'agradi gens parlar-ne, que els motors de la humanitat, dins tots els camps, sovint han estat els de la teva nissaga, els homosexuals. Els maleïts i condemnats gais de merda. Si no t'haguessis fet fort en la "desviació antinatural" ara mateix resaries laudes, transvestit de canonge, al cementiri de la Seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada