Les
males llengües bíbliques s'entesten a presentar-me com un "Déu
gelós". No pots imaginar-te fins a quins extrems exterminadors arriba la
meva gelosia.
Estic follament gelós d'una deessa
engalipadora que porta els homes i els pobles de capoll. Gaudeix d'una aurèola
millor que la meva. Ha ocasionat més màrtirs ella sola que tots els altres déus
plegats. I tu no protestis perquè ets el primer que estàs enamorat d'ella. Per
ella has sacrificat totes les possibilitats de fer carrera. L'adores. Mai no la
baixaràs del seu pedestal. És intocable. El seu nom és llibertat.
La llibertat és el fantasma més
enxampador que mai hagi inventar l'home. És un engany més fort que jo mateix,
que som déu. És una fal·làcia indestructible. Dubtar de déu, parlar malament
d'ell, fins i tot negar-lo, comporta una actitud cada cop més honrosa. Al
santuari de la deessa llibertat només hi pots entrar de genolls amb un encenser
a la mà.
Tu ets lliure? Lliure de què, pobre
il·lús? Jo tampoc no som lliure. Menys que tu. En aquest capítol som més desgraciat
que el més infeliç dels éssers humans. No puc pecar. No em puc equivocar. No
puc suïcidar-me. La meva honra està en les vostres mans. Ara i tot he de callar
perquè em talles el torn de paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada