Ni el més savi és capaç de
resistir-se a l'encís de l'encens. No hi ha en tota la terra, ni fins i tot en
els claveguerams més miserables, un sol cul que no es mostri sensible a les
llepades. Perdó, però la imbecil·litat em provoca la grolleria.
Tu mateix, en un atac de sinceritat,
escrivires que per viure necessitaves un amic i dos aduladors.
Pobres calàpets
inflats, em feis llàstima. Mentre l'autoestima -quin invent més genial per
disfressar la fatuïtat!- us arribi de fora, sereu esclaus de la llagoteria. La
seguretat en un mateix neix de la ironia entranyable envers la seva poquedat.
Quan vulguis baixar
un personatge del seu pedestal de fum, imagina-te’l assegut al trono quan va
restret. Així us contempl a vosaltres des de l'excusat del meu cimbori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada