Escolta.
Calla. I creu. Per qualque cosa ets el meu súbdit.
Has verbalitzat de forma implacable
la meva divina inspiració quan has sentenciat: "Un home intel·ligent no
espera morir per retirar-se".
Completa el pensament amb la meva
revelació. El recés de l'home prudent tan sols cobra sentit quan omple els seus
silencis amb dues tasques. Una, divertir-se contemplant el món des de la pau
d'una entremaliada ironia. L'ofici dels
vells és somriure. L'altra, assegurant la seva vida perdurable.
Només rebràs els homenatges que tu
mateix empenyis. Si vols quedar com un sant en el teu enterrament, deixa
escrita l'oració fúnebre. Deixa't anar d'històries. Escriu tu mateix la teva
biografia.
L'herència més definitòria dels nostres besavis, els simis, és
l'avés de l'autosatisfacció. La drecera
més segura per arribar a qualsevol orgasme, des del sexe fins a la vanaglòria,
passant per l'autoestima, és la masturbació. Des del teu retir del món,
assegura't l'eternitat.
Cal trobar una disfressa
d'elegància. Al final, el que compta és el paper d'embolcallar. Ningú no es
molesta a obrir les closques ben pentinades.
Em sembla genial el teu invent de la
fundació Jaume Santandreu i Sureda. Gasta't la barra, ment. I dissimula. Però
deixa com herència per als teus invàlids fillons esgarrats -marginats i
llibres- l'assegurança d'una vida
perdurable en aquesta vall de llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada