No
és estrany, honorable orador sagrat, que el final de les teves oracions
fúnebres fos sentit i convincent, ja que tu ets el primer a posar-ho en
pràctica.
"No basta mantenir vius el
nostres éssers estimats. Hem d'obrar el
miracle dels primitius cristians. M'ho explicà el teòleg femater, especialitzat
en l'assignatura del Jesús històric. Els
primers seguidors del crucificat es deien els uns als altres: És viu! És viu!
Com que en arameu viu i ressuscitat sona igual, acabaren transmetent-se la bona
nova exclamant: Ha ressuscitat!
Per mantenir vius els nostres morts
basta recordar-los tal com eren. Guardar memòria dels seus pensaments, de les
seves curolles, de les seves tendreses, de les seves preferències.
Ressuscitar-los és transformar-los. Els primitius cristians veien Jesús
gloriós. Ara tenim l'entranyable ocasió de crear-nos una mare ideal, un pare
perfecte. No com eren, sinó com somniàvem que fossin. Així, poc a poc, amb el
pas del temps, anam convertint els nostres morts en els nostres déus. Parl d'un
autèntic procés de mitificació. D'aquesta manera, la seva companyia es torna
font d'agombol i energia”.
Fins a l'arribada catastròfica del
Papa polonès, l'Església era gran mestra en eix art de la transformació. Per
això deixava passar temps abans de canonitzar un sant. Les siluetes es dibuixen
perfectes a la distància contra la llum del ponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada