Fa
quinze anys et vaig atorgar un temps de gràcia per a l'escriptura. Ajuntàrem
revelació de veritats amb inspiració literària. D'aquella venturosa copulació
en nasqué el nostre llibre sagrat "Encís de Minyonia".
M'agradaria recordar junts la tamborada que
escrivírem, embadalits al paradís de la nostra infantesa, referent a la
genètica.
"Ho vaig llegir al "Diari d'un
biòleg" de Rostand, però la seva força de principi infal·lible,
estalonada en cada capbussada pel misteri de les persones, ha encapçalat la curtíssima llista de les meves evidències.
La conclusió del savi escorcollador
d'arrels humanes és que tots i cadascú de nosaltres som el resultat d'un ou i d'una
història.
A la repartició de les proporcions
dels factors determinants per a la personalitat d'un home, Rostand atribueix un
50% a la genètica. Un 40% a les
vivències inconscients de la infantesa -val a dir l'ambient, la tribu i la
cultura- deixant un 10% per a l'educació, com qui destina una alfàbia
de calç per emblanquinar la façana.
Com canviaria el món si tots els
qui ens sentim redemptors ens definíssim humilment com emblanquinadors de
façanes humanes. Tal com demostra Mendel, les persones som com un pou, les
aigües del qual saünyen de venes molt variades i distants”.
La genètica ha assolit la força d'un credo. Creim que gairebé tot és
inamoviblement hereditari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada